EL PROGRAMARI LLIURE

Els programes privatius han estat desenvolupats per programadors que, bé de forma independent, bé treballant per a una empresa, han cobrat pel seu treball. Tu hauràs contribuït a pagar aquestes despeses en el moment d’adquirir els programes: hauràs pagat una quantitat de diners a canvi d’una “llicència d’ús”. És a dir, que no hauràs comprat el programa (el programa continua sent de l’empresa que el va crear), sinó que hauràs pagat una mena de lloguer que et concedirà el dret a utilitzar el programa, normalment sobre un únic ordinador.

I, com el que el programa no és teu, hi haurà una sèrie de coses no podràs fer amb ell (que no estaràs autoritzat a fer): no el podràs  copiar als teus amics, ni vendre’l a altres persones, ni editar-ne el codi font per fer-ne modificacions (a més d’estar prohibit, tampoc no te l’hauran facilitat). De fet, en alguns casos tampoc podràs utilitzar-lo en determinats països (hi ha programes, ben coneguts, que no es poden utilitzar legalment als anomenats “països de l’eix del mal”): si hi viatges amb el teu ordinador, els hauries de desinstal·lar abans.

El programari que es distribueix amb aquestes condicions s’anomena “programari privatiu”; és molt utilitzat i fa guanyar molts diners als seus distribuïdors.

 

En resum, els principals desavantatges del programari privatiu són els següents:

 

• Car i concentrat: tendència al monopoli i a la concentració. Les grans empreses de programari solen anar cap a la concentració, cada any trobem notícies de fusions i noves adquisicions empresarials que generen macroempreses que controlen una bona part de tota l'oferta de programari.

 

• Incapacitat d'adaptació a les necessitats. El programari privatiu té les capacitats que té, i el desenvolupador només farà adaptacions si li és rendible, això vol dir que un nombre molt gran d'empreses han d'estar interessades en una necessitat concreta. Un exemple clar és l'adaptació a llengües no majoritàries, com el català. És difícil trobar el programari privatiu traduït a aquestes llengües; en canvi, s'hi pot trobar programari lliure per la facilitat que hi ha de fer la traducció i perquè hi ha una comunitat darrere que se n'encarrega.

 

• Dependència del proveïdor autoritzat, agradi o no. És igual si ara el proveïdor cobra 18 euros a l'hora, ningú no garanteix que demà canviï la seva política i pugi la tarifa a 120 euros a l'hora, tanqui o deixi de donar suport als usuaris perquè ja no és rendible.

 

• Cost de llicències, a més del de serveis. A més de tenir un cost de servei, fan pagar entrada. La còpia té un cost de producció proper a zero; però, pel que fa al programari privatiu, el cost de llicència suposa un cost inicial molt important, de vegades impossible d'assumir per un particular.

 

• Potència i capacitats limitades. Els costos de llicència dels programes més potents i les actualitzacions successives fan que les capacitats i les funcionalitats més potents no estiguin a l'abast dels particulars.

 

• Riscos legals i pirateria. Voler utilitzar un programa privatiu pot fer que la necessitat de tenir una còpia d'aquest programari impliqui que no paguem el cost de llicència i fem còpies il·legals d'un programari de llicencia privativa. Això, a més dels problemes legals que pot comportar, és un risc de seguretat per als sistemes informàtics pels possibles virus i derivats que poden incloure les còpies il·legals del programari privatiu.